dissabte, de maig 19, 2007
dimecres, de maig 09, 2007
A ICV iniciem la campanya electoral
El 10 de maig comença la campanya electoral, i a MATARÓ, com en molts altres llocs de Catalunya (300 més) tindrem la candidatura d'ICV-EUiA. És una candidatura, amb totes les seves virtuts i inconvenients, que representa les nostres idees i representa a totes aquelles persones que pensen que hi ha coses que han de canviar, tant a nivell local com a nivell global.
Els nostres debats, les nostres propostes van més enllà de debats i propostes convencionals i en certs sentits, aquestes s'avancen a les que més endavant fan altres partits. El problema és que aquests ho fan de forma retòrica, sense continguts.
Sols hauríem de recordar que la nostra coalició és la que va incloure en l'agenda política, temes com el transport públic i la importància que ha de tenir una bona xarxa de ferrocarrils de rodalies.
Potser hauríem de recordar que nosaltres vam introduir el tema del CANVI CLIMÀTIC en l'agenda política. Ara de forma retòrica, sense continguts, també forma part de l'agenda d'altres forces polítiques o fins i tot omple l'agenda i la butxaca de persones com a Gore.
Potser ara toca treballar per fer triomfar les nostres idees localment. CANVIAR LOCALMENT per tal de CANVIAR GLOBALMENT
Us espero a la presentació de la nostra candidatura, el 10 de maig a les 10 de la nit
Abans i després sortirem per iniciar la Campanya electoral
Els nostres debats, les nostres propostes van més enllà de debats i propostes convencionals i en certs sentits, aquestes s'avancen a les que més endavant fan altres partits. El problema és que aquests ho fan de forma retòrica, sense continguts.
Sols hauríem de recordar que la nostra coalició és la que va incloure en l'agenda política, temes com el transport públic i la importància que ha de tenir una bona xarxa de ferrocarrils de rodalies.
Potser hauríem de recordar que nosaltres vam introduir el tema del CANVI CLIMÀTIC en l'agenda política. Ara de forma retòrica, sense continguts, també forma part de l'agenda d'altres forces polítiques o fins i tot omple l'agenda i la butxaca de persones com a Gore.
Potser ara toca treballar per fer triomfar les nostres idees localment. CANVIAR LOCALMENT per tal de CANVIAR GLOBALMENT
Us espero a la presentació de la nostra candidatura, el 10 de maig a les 10 de la nit
Abans i després sortirem per iniciar la Campanya electoral
dimarts, de maig 08, 2007
Ni Segolene ni Sarkozy. UTOPIA
A vegades aquest mon de la política es sorprenent ... la veritat que si ho és
Aquests dies, sembla ser que tota la centralitat de la política és a França i no perque no sigui important que es pugui escollir president en un país veí i tant important. La sorpresa, per a mi, no és ni les ganes d'anar a votar dels francesos (84 % d'electors van participar-hi) ni l'enfrontament de 2 bons candidats.
La sorpresa, per a mi, ve del fet que cap dels 2 candidats (Ségolène i Sarkozy) no presenten propostes noves. Segurament les idees de la dreta son molt similars a les que aquí estem acostumats a sentir al Partit Popular, sols amb una gran diferència, les formes.
La dreta francesa, com l'espanyola, té la voluntat d'incorporar als seus votants a l'extrema dreta, el seu nacionalisme es tan ranci com el de la dreta espanyola, els discursos contra la diversitat cultural, les pròpies idees sobre l'actuació que ha de tenir un govern sobre els barris, més ben dit, sobre els guettos en els que s'han convertit moltes zones urbanes franceses, farien avergonyir, fins i tot, a molts polítics dretans espanyols i catalans
Ségolène, per la seva banda, s'ha vist isolada, sempre que ha presentat idees que no acabaven de lligar amb les postures oficials d'un partit, el socialista, que te moltes semblances amb el que coneixem aquí. Potser, per això el gran convidat de la campanya socialista va ser el president espanyol, Rodríguez Zapatero.
Sorpren que a la societat de les revolucions, la societat que moltes vegades ha volgut convertir la UTOPIA en REALITAT, ara s'emmiralli per 2 aparells partidaris, que no aporten res, més enllà de 2 grans personalitat ... o és que potser és això el que busquem en la política?
Per a mi la política encara continua essent la transformació de la realitat, el voler fer realitat la UTOPIA IGUALITÀRIA, el treballar per un mon molt millor i per tant, també per la UTOPIA ECOLÒGICA
Aquests dies, sembla ser que tota la centralitat de la política és a França i no perque no sigui important que es pugui escollir president en un país veí i tant important. La sorpresa, per a mi, no és ni les ganes d'anar a votar dels francesos (84 % d'electors van participar-hi) ni l'enfrontament de 2 bons candidats.
La sorpresa, per a mi, ve del fet que cap dels 2 candidats (Ségolène i Sarkozy) no presenten propostes noves. Segurament les idees de la dreta son molt similars a les que aquí estem acostumats a sentir al Partit Popular, sols amb una gran diferència, les formes.
La dreta francesa, com l'espanyola, té la voluntat d'incorporar als seus votants a l'extrema dreta, el seu nacionalisme es tan ranci com el de la dreta espanyola, els discursos contra la diversitat cultural, les pròpies idees sobre l'actuació que ha de tenir un govern sobre els barris, més ben dit, sobre els guettos en els que s'han convertit moltes zones urbanes franceses, farien avergonyir, fins i tot, a molts polítics dretans espanyols i catalans
Ségolène, per la seva banda, s'ha vist isolada, sempre que ha presentat idees que no acabaven de lligar amb les postures oficials d'un partit, el socialista, que te moltes semblances amb el que coneixem aquí. Potser, per això el gran convidat de la campanya socialista va ser el president espanyol, Rodríguez Zapatero.
Sorpren que a la societat de les revolucions, la societat que moltes vegades ha volgut convertir la UTOPIA en REALITAT, ara s'emmiralli per 2 aparells partidaris, que no aporten res, més enllà de 2 grans personalitat ... o és que potser és això el que busquem en la política?
Per a mi la política encara continua essent la transformació de la realitat, el voler fer realitat la UTOPIA IGUALITÀRIA, el treballar per un mon molt millor i per tant, també per la UTOPIA ECOLÒGICA
Xerrada sobre l'Educació que volem. Amb en PEP COMAS i na CONXITA CALVO
L’educació és per ICV-EUiA de Mataró, un dels pilars principals per construir una societat més justa, equitativa i cohesionada. Per això ha esdevingut una aportació central d'ICV-EUiA a les polñitiques del govern de la nostra ciutat i un dels objectius principals d'aquest, els últims 4 anys.
Recordem que quan vam constituir el nou govern l’any 2003 la política educativa de l’Ajuntament estava en crisis, i gràcies a la bona feina realitzada per l’equip dirigit pel nostre regidor, en Pep Comas, hem aconseguit que el seu treball sigui un referent a nivell de Catalunya.
En aquests quatre anys s’han resolt temes com la manca de planificació d’equipaments escolars, s'ha avançat, construint dues noves escoles bressol i la programació de tres més, així com també s'han construït dos Escoles Públiques de Primària, a més de programar-ne cinc més. En el cas dels Instituts de Secundària, està programada la construcció de dos de nous.
Ens trobem: dimarts 8 de maig, a les 8 del vespre
Centre Cívic de Pla d’En Boet:
Carrer Juan Sebastián Elcano, 6 (Mataró)
diumenge, de maig 06, 2007
ELS DRETS DE LES PERSONES
Ara quan estem a punt d'entrar en plena campanya electoral, cal destacar les iniciatives que van més enllà dels càlculs i de les enquestes. Reclamar el dret a vot per la gent que no el pot exercir va més enllà de la defensa del patrimoni o de les polítiques urbanístiques.
La política, va dirigida a les persones i a administrar els recursos de les societats. Però en primer terme, sempre han d'estar les persones.
Quan demanem drets per les persones, estem fent tot allò que cal fer des de l'esquerra. És la raó per la que es parla d'esquerra des del primer moment en que es va parlar d'esquerra
La política, va dirigida a les persones i a administrar els recursos de les societats. Però en primer terme, sempre han d'estar les persones.
Quan demanem drets per les persones, estem fent tot allò que cal fer des de l'esquerra. És la raó per la que es parla d'esquerra des del primer moment en que es va parlar d'esquerra
Recordeu, us hi podeu adherir. Per fer-ho em podeu enviar un mail o fent evident el vostre vot a
http://peldretavotarenlamevaciutat.blogspot.com/
Les persones que hem arribat de països no comunitaris a Mataró i que tenim la voluntat de viure plenament en la nostra ciutat, considerem que la participació en unes eleccions municipals és fonamental per al la nostra plena integració social.
Hem immigrat a Catalunya buscant una vida digna i votar forma part d’aquesta vida que busquem. El dret a votar i a ser elegit forma part dels valors fonamentals d’una societat democràtica en la qual nosaltres ens volem identificar plenament.
Algunes i alguns de nosaltres vam venir de països sense democràcia (no democràtics) i ens dol ser identificats amb els governants dels nostres països d’origen.
Volem votar als nostres regidors i regidores y volem també formar part de les llistes electorals com és possible fer-ho en altres països d’Europa.
Som veïns i veïnes vostres, companys i companyes de feina, I TAMBÉ VOLEM SER CIUTADANS DE PLE DRET.
VOLDRÍEM VOTAR EL 27 DE MAIG!
http://peldretavotarenlamevaciutat.blogspot.com/
Les persones que hem arribat de països no comunitaris a Mataró i que tenim la voluntat de viure plenament en la nostra ciutat, considerem que la participació en unes eleccions municipals és fonamental per al la nostra plena integració social.
Hem immigrat a Catalunya buscant una vida digna i votar forma part d’aquesta vida que busquem. El dret a votar i a ser elegit forma part dels valors fonamentals d’una societat democràtica en la qual nosaltres ens volem identificar plenament.
Algunes i alguns de nosaltres vam venir de països sense democràcia (no democràtics) i ens dol ser identificats amb els governants dels nostres països d’origen.
Volem votar als nostres regidors i regidores y volem també formar part de les llistes electorals com és possible fer-ho en altres països d’Europa.
Som veïns i veïnes vostres, companys i companyes de feina, I TAMBÉ VOLEM SER CIUTADANS DE PLE DRET.
VOLDRÍEM VOTAR EL 27 DE MAIG!
diumenge, de setembre 17, 2006
Va ser algú Prat de la Riba?
L'entrada original la podeu trobar al meu blog de VILAWEB, on crec que te molta més difusió. Si cliqueu aobre el títol, anireu directament a ... EL BLOG VERD I VERMELL de Vilaweb
Al voltant d'una conferència d'en Jordi Pujol i dels límits del catalanisme conservador
Dies enrera, anant per Mataró, em va sorprendre el títol d'una conferència que va fer en Jordi Pujol, no pel tema que tractava, que era i és important, si no pel joc de les paraules que s'utilitzava per tractar la figura d'un dels personatges polítics que van teoritzar i que van iniciar el catalanisme polític, com és el cas d'Enric Prat de la Riba ...
El títol en qüestió, Va ser algú en Prat de la Riba?. Si el que volia l'acte era difondre la figura d'aquest polític de la Lliga Regionalista, potser era millor preguntar per Qui era en Prat de la Riba. Si el que es volia era situar-lo històricament, un altre títol, podria haver estat Prat de la Riba i els orígens del catalanisme polític.
Però més enllà de títols d'actes polítics, crec que en Jordi Pujol, el que fa es reivindicar la figura d'en Prat de la Riba, que junt a Francesc Cambó, van situar els límits ideològics de les reivindicacions del catalanisme polític conservador del Segle XX, i pel que anem veient, límits que continuen vigents al Segle XXI.
Prat de la Riba, a més de ser un eficient constructor d'institucions, de treballar per la normalització de la llengua catalana, a través d'una normativització que la va consolidar entre les llengües literàries europees, també va iniciar una relació Pragmàtica amb l'estat
Aquest Pragmatisme que moltes vegades ha valorat més un paste endavant que l'exigència dels drets, que ha preferit els recursos que avançar en el reconeixement dels nostres drets com a nació, essent conscient que aquest era un camí molt més difícil. No podem oblidar, que a Catalunya, quan es discutia la Llei sobre Mancomunitats, a la que es va acollir Catalunya, per unir les 4 diputacions, per formar un organisme unitari a nivell català, hi havia el debat de si calia reivindicar un organisme que reconegués políticament i dins l'estat espanyol, a Catalunya o si n'hi havia prou, amb la constitució d'un organisme administratiu, ordinari, amb uns recursos i competències molt limitats.
Aquest va ser el camí del catalanisme conservador. Sort que des de sectors del noucentisme i de l'esquerra catalanista, s'avançaven els arguments que després es van anar consolidant, per tal de reclamar el fet diferencial català ... però això ho deixarem per un altre dia
Al voltant d'una conferència d'en Jordi Pujol i dels límits del catalanisme conservador
Dies enrera, anant per Mataró, em va sorprendre el títol d'una conferència que va fer en Jordi Pujol, no pel tema que tractava, que era i és important, si no pel joc de les paraules que s'utilitzava per tractar la figura d'un dels personatges polítics que van teoritzar i que van iniciar el catalanisme polític, com és el cas d'Enric Prat de la Riba ...
El títol en qüestió, Va ser algú en Prat de la Riba?. Si el que volia l'acte era difondre la figura d'aquest polític de la Lliga Regionalista, potser era millor preguntar per Qui era en Prat de la Riba. Si el que es volia era situar-lo històricament, un altre títol, podria haver estat Prat de la Riba i els orígens del catalanisme polític.
Però més enllà de títols d'actes polítics, crec que en Jordi Pujol, el que fa es reivindicar la figura d'en Prat de la Riba, que junt a Francesc Cambó, van situar els límits ideològics de les reivindicacions del catalanisme polític conservador del Segle XX, i pel que anem veient, límits que continuen vigents al Segle XXI.
Prat de la Riba, a més de ser un eficient constructor d'institucions, de treballar per la normalització de la llengua catalana, a través d'una normativització que la va consolidar entre les llengües literàries europees, també va iniciar una relació Pragmàtica amb l'estat
Aquest Pragmatisme que moltes vegades ha valorat més un paste endavant que l'exigència dels drets, que ha preferit els recursos que avançar en el reconeixement dels nostres drets com a nació, essent conscient que aquest era un camí molt més difícil. No podem oblidar, que a Catalunya, quan es discutia la Llei sobre Mancomunitats, a la que es va acollir Catalunya, per unir les 4 diputacions, per formar un organisme unitari a nivell català, hi havia el debat de si calia reivindicar un organisme que reconegués políticament i dins l'estat espanyol, a Catalunya o si n'hi havia prou, amb la constitució d'un organisme administratiu, ordinari, amb uns recursos i competències molt limitats.
Aquest va ser el camí del catalanisme conservador. Sort que des de sectors del noucentisme i de l'esquerra catalanista, s'avançaven els arguments que després es van anar consolidant, per tal de reclamar el fet diferencial català ... però això ho deixarem per un altre dia
dijous, de setembre 14, 2006
En Joan Herrera a Mataró. Al voltant dels drets de les persones. Al voltant dels drets dels immigrants
Avui ha vingut en Joan Herrera a Mataró, per explicar-nos quina es la posició d'ICV al voltant del vot dels ciutadans que resideixen al nostre país, procedents d'Àfrica, Sudamèrica, ....
El més important, que cal dir, és que quan demanem el dret de vot pels "immigrants" el que fem és normalitzar una situació molt greu, que vulnera els drets humans. I es que cap persona pot ser il·legal ni cap societat pot ignorar el que pensa més del 10% de la seva població, que és el que estem fent ara mateix
Tampoc podem consentir que ens acusin d'electoralistes, quan portem anys, defensant la mateixa posicició. Són els altres els que canvien de postura, ja que tant PSOE, com PP, com CiU o ERC, van votar el passat 23 de febrer, al Congrés dels Diputats, favorablement al vot dels immigrants.
Tampoc podem obviar la política de convenis, que tot i ser insuficient perque deixa al marge dels processos electorals i socials a una part important dels immigrants de països com el Marroc, Algèria, Bolívia, ... si que ha de ser un primer pas. Aquestes polítiques de reciprocitat, que contemplen els convenis, no ens pot fer oblidar que molts dels immigrants fugen de situacions injustes, de països on els drets polítics no deixen de ser una tapadora ... de països on la guerra no deixa de ser una realitat quotidiana ... aquests també han de tenir drets, també han de poder votar, poder participar, amb normalitat, a la nostra societat
Quan es tracta dels defensar els drets de les persones cal que siguem inflexibles ... la gent d'esquerres hem de defensar els Drets Humans
Cal crear mecanismes de regularització de la situació dels nouvinguts a la nostra societat. No podem consentir que es vagin creant bosses de "sense papers" ni que hi hagin persones "pendents d'expulsió" amb expedients que no es resoldran mai. Per una banda, cal crear mecanismes de regulatització que facilitin la integració social dels "nous ciutadans" i treient així pressió de l'Àfrica i per l'altra , mecanismes que facilitin l'accés legal al treball, de tots aquells i aquelles que estiguin al nostre país. Segurament aquesta seria una forma de treure pressió als sectors populars i una via per acabar amb el tractament demagògic que rep un tema tant important com el de l'immigració
El més important, que cal dir, és que quan demanem el dret de vot pels "immigrants" el que fem és normalitzar una situació molt greu, que vulnera els drets humans. I es que cap persona pot ser il·legal ni cap societat pot ignorar el que pensa més del 10% de la seva població, que és el que estem fent ara mateix
Tampoc podem consentir que ens acusin d'electoralistes, quan portem anys, defensant la mateixa posicició. Són els altres els que canvien de postura, ja que tant PSOE, com PP, com CiU o ERC, van votar el passat 23 de febrer, al Congrés dels Diputats, favorablement al vot dels immigrants.
Tampoc podem obviar la política de convenis, que tot i ser insuficient perque deixa al marge dels processos electorals i socials a una part important dels immigrants de països com el Marroc, Algèria, Bolívia, ... si que ha de ser un primer pas. Aquestes polítiques de reciprocitat, que contemplen els convenis, no ens pot fer oblidar que molts dels immigrants fugen de situacions injustes, de països on els drets polítics no deixen de ser una tapadora ... de països on la guerra no deixa de ser una realitat quotidiana ... aquests també han de tenir drets, també han de poder votar, poder participar, amb normalitat, a la nostra societat
Quan es tracta dels defensar els drets de les persones cal que siguem inflexibles ... la gent d'esquerres hem de defensar els Drets Humans
Cal crear mecanismes de regularització de la situació dels nouvinguts a la nostra societat. No podem consentir que es vagin creant bosses de "sense papers" ni que hi hagin persones "pendents d'expulsió" amb expedients que no es resoldran mai. Per una banda, cal crear mecanismes de regulatització que facilitin la integració social dels "nous ciutadans" i treient així pressió de l'Àfrica i per l'altra , mecanismes que facilitin l'accés legal al treball, de tots aquells i aquelles que estiguin al nostre país. Segurament aquesta seria una forma de treure pressió als sectors populars i una via per acabar amb el tractament demagògic que rep un tema tant important com el de l'immigració
dilluns, de setembre 11, 2006
Hola
Avui com podeu veure obro un nou blog. La intenció d'aquest, es donar notícia de les activitats de les activitats dels verds i vermells de Mataró i del Maresme.
Com que és un blog privat, hi trobareu els meus punts de vista sobre la política i l'esquerra. L'altre blog "l'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís" continua obert, no el deixaré i segurament allà també trobareu alguna aportació meva sobre l'ecologia, la sostenibilitat, l'esquerra, però com ara, continuarà essent un espai dedicat majoritariament als sahrauís
Com que és un blog privat, hi trobareu els meus punts de vista sobre la política i l'esquerra. L'altre blog "l'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís" continua obert, no el deixaré i segurament allà també trobareu alguna aportació meva sobre l'ecologia, la sostenibilitat, l'esquerra, però com ara, continuarà essent un espai dedicat majoritariament als sahrauís
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
NUCLEAR? NO GRÀCIES
