Va ser algú Prat de la Riba?

L'entrada original la podeu trobar al meu blog de VILAWEB, on crec que te molta més difusió. Si cliqueu aobre el títol, anireu directament a ... EL BLOG VERD I VERMELL de Vilaweb

Al voltant d'una conferència d'en Jordi Pujol i dels límits del catalanisme conservador

Dies enrera, anant per Mataró, em va sorprendre el títol d'una conferència que va fer en Jordi Pujol, no pel tema que tractava, que era i és important, si no pel joc de les paraules que s'utilitzava per tractar la figura d'un dels personatges polítics que van teoritzar i que van iniciar el catalanisme polític, com és el cas d'Enric Prat de la Riba ...


El títol en qüestió, Va ser algú en Prat de la Riba?. Si el que volia l'acte era difondre la figura d'aquest polític de la Lliga Regionalista, potser era millor preguntar per Qui era en Prat de la Riba. Si el que es volia era situar-lo històricament, un altre títol, podria haver estat Prat de la Riba i els orígens del catalanisme polític.

Però més enllà de títols d'actes polítics, crec que en Jordi Pujol, el que fa es reivindicar la figura d'en Prat de la Riba, que junt a Francesc Cambó, van situar els límits ideològics de les reivindicacions del catalanisme polític conservador del Segle XX, i pel que anem veient, límits que continuen vigents al Segle XXI.

Prat de la Riba, a més de ser un eficient constructor d'institucions, de treballar per la normalització de la llengua catalana, a través d'una normativització que la va consolidar entre les llengües literàries europees, també va iniciar una relació Pragmàtica amb l'estat

Aquest Pragmatisme que moltes vegades ha valorat més un paste endavant que l'exigència dels drets, que ha preferit els recursos que avançar en el reconeixement dels nostres drets com a nació, essent conscient que aquest era un camí molt més difícil. No podem oblidar, que a Catalunya, quan es discutia la Llei sobre Mancomunitats, a la que es va acollir Catalunya, per unir les 4 diputacions, per formar un organisme unitari a nivell català, hi havia el debat de si calia reivindicar un organisme que reconegués políticament i dins l'estat espanyol, a Catalunya o si n'hi havia prou, amb la constitució d'un organisme administratiu, ordinari, amb uns recursos i competències molt limitats.

Aquest va ser el camí del catalanisme conservador. Sort que des de sectors del noucentisme i de l'esquerra catalanista, s'avançaven els arguments que després es van anar consolidant, per tal de reclamar el fet diferencial català ... però això ho deixarem per un altre dia