dimarts, de maig 08, 2007

Ni Segolene ni Sarkozy. UTOPIA

A vegades aquest mon de la política es sorprenent ... la veritat que si ho és

Aquests dies, sembla ser que tota la centralitat de la política és a França i no perque no sigui important que es pugui escollir president en un país veí i tant important. La sorpresa, per a mi, no és ni les ganes d'anar a votar dels francesos (84 % d'electors van participar-hi) ni l'enfrontament de 2 bons candidats.

La sorpresa, per a mi, ve del fet que cap dels 2 candidats (Ségolène i Sarkozy) no presenten propostes noves. Segurament les idees de la dreta son molt similars a les que aquí estem acostumats a sentir al Partit Popular, sols amb una gran diferència, les formes.

La dreta francesa, com l'espanyola, té la voluntat d'incorporar als seus votants a l'extrema dreta, el seu nacionalisme es tan ranci com el de la dreta espanyola, els discursos contra la diversitat cultural, les pròpies idees sobre l'actuació que ha de tenir un govern sobre els barris, més ben dit, sobre els guettos en els que s'han convertit moltes zones urbanes franceses, farien avergonyir, fins i tot, a molts polítics dretans espanyols i catalans

Ségolène, per la seva banda, s'ha vist isolada, sempre que ha presentat idees que no acabaven de lligar amb les postures oficials d'un partit, el socialista, que te moltes semblances amb el que coneixem aquí. Potser, per això el gran convidat de la campanya socialista va ser el president espanyol, Rodríguez Zapatero.

Sorpren que a la societat de les revolucions, la societat que moltes vegades ha volgut convertir la UTOPIA en REALITAT, ara s'emmiralli per 2 aparells partidaris, que no aporten res, més enllà de 2 grans personalitat ... o és que potser és això el que busquem en la política?

Per a mi la política encara continua essent la transformació de la realitat, el voler fer realitat la UTOPIA IGUALITÀRIA, el treballar per un mon molt millor i per tant, també per la UTOPIA ECOLÒGICA

NUCLEAR? NO GRÀCIES

NUCLEAR? NO GRÀCIES